Què em dius ara, Antonio?
Que aquell carallot de jefe, que t'ha estat amargant l'existència durant tot l'any, ara no...?
Què em dius, home, que no ha estat capaç de...?
Res?
Ni tan sols un detallet? Ni una miserable ampolla de Soberano?
Quina barra! Au, no pateixis, fes-te-la tu mateix...

Fes-te una cistella virtual!

Al Nepal! A qui cony se li acut, de trobar núvia al Nepal?
Dius... a Salamanca. Home, a Salamanca Déu n''hi do. Però ja està bé...
Però no! Al Nepal! És que tota la vida has hagut de ser un excèntric!
Oh pel xat, pel xat, ja ho sé que la vas conèixer pel xat...
Però, cony, d'aquí a enamorar-te'n!
I ara què? Què faràs ara per Nadal? No li penses fer arribar ni un detall?

Au, envia-li una panera virtual, home.

Déu n'hi do com es va lluir, ma mare:
Vuit germans! I tots casats!
Trenta-quatre néts.
I ara que ve Nadal, au, fes-los un regal a cadascú.
Sou base. Jo cobro el sou base. No sé pas com fer-m'ho si no és que els regalo a cadascú...

Una panera virtual

I avall!

Aquesta web és feta amb HTML dinàmic. Si en descarregar aquesta plana, veieu un mosaic d'elements desordenats, mireu la versió del vostre navegador i reflexioneu.

Potser sentireu una veu que diu: Al-mo-gà-ver... Al-mo-gà-ver...